Seieu, camarades, al voltant de la foganya indrúvida, del foc que acull tots els éssers que vulguin fer del món una festa. No són fàcils els viaranys per arribar-hi.
Han volgut apropiar-se del món i el món no és d’ells, el món no és de ningú perquè els indrúvids no creiem en amos ni en deus, els indrúvids creiem en la llibertat amb la força d’un calçot que puja i trenca la terra per créixer a l’aire i sota l’única llum del sol que l’il•lumina.
Els indrúvids no volem viure en la foscor: volem camps sense tanques perquè hi escampin flamarades d’endorfines els nostres esperits sense límits.
I és aquesta fal•lera de caminar amb l’única guia de la paraula llibertat la que ens diu que tampoc no hem de confiar en els que van prometre llum i només van dur llànties d’un temps: aquests només volen que seguim vivim arraconadets a casa amb la claror justa per llegir els seus pamflets.
Ni els uns ni els altres no s’han adonat encara que no hi tenen res a fer. Que es deixin de romanços. Els indrúvids no tenim líders i no se’ns pot empresonar. Escapolim-nos de les cadenes que els dipositaris del poder disfressen de garlandes d’herbes fresques!
ELS INDRÚVIDS, DONCS, SABEM:
Que tots els intents de construcció, han fracassat.
Que tots els discursos, han fracassat.
Que totes les crides al seny, han fracassat.
Que totes les sorts de raó, han fracassat.
Que totes les jerarquies, han fracassat.
Que tots els mètodes d’ensenyament, han fracassat.
I que aprendre, amb tant de fracàs acumulat, ha demostrat ser una tasca inútil.
I, PER TANT, PROPOSEM:
En lloc de construcció, deconstrucció.
En lloc de discursos, reversisme.
En lloc de seny, bogeria.
En lloc de raó, emoció.
En lloc de jerarquies, xarxes.
En lloc d’ensenyar, compartir.
En lloc d’aprendre, desaprendre.
Que la crisi, companys, serveixi perquè neixi un nou paradigma que ens ajudi a ser més feliços i més lliures.
VISCA LA CRISI!
VISCA LA FILOSOFIA INDRÚVIDA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada