Estimats indrúvids amics de la traducció,
El pas del manifest indrúvid d'una llengua a una altra no presenta gaire problemes més enllà dels habituals en la traducció de qualsevol text. Només hi ha un petit detall a tenir en compte.
Fixeu-vos que quan en gallec diu...
"os indrúvidos cremos na liberdade coa forza dun grelo que rebenta e rompe a terra para medrar no aire e baixo a única luz do sol que o alumea."
En català, el grelo es converteix en un calçot:
"els indrúvids creiem en la llibertat amb la força d’un calçot que puja i trenca la terra per créixer a l’aire i sota l’única llum del sol que l’il•lumina."
I, en castellà, en una berza:
"los indrúvidos creemos en la libertad con la fuerza de una berza que revienta y rompe la tierra para crecer en el aire y bajo la única luz del sol que le alumbra."
El motiu del canvi no és sinó el d'acostar a cada cultura la simbologia d'un vegetal que hagi de trencar la terra per créixer i elevar-se —tot i que sembli contradictori amb una filosofia que més aviat vol enredar-se horitzontalment...
És a dir, que si en català és un calçot, en castellà una berza i en gallec un grelo, cada traductor haurà de trobar el vegetal que en la cultura de la llengua de traducció s'adigui més al que poden simbolitzar els grelos en la cultura gallega, les berzas en la castellana o els calçots en la cultura catalana.
No oblidem que el que és local esdevé per si sol universal, tot i que cadascú pugui tenir el seu vegetal totèmic, com li passava a un dels més grans indrúvids del segle XX:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada