Indruvid Manifesto (english)

Comrades come and sit down around the fire, before the light that shines on all of those who want this world to be a celebration. The path that will lead us there is not an easy one.

They thought they could own the world, but the world is not theirs. The world is no one’s. We the indruvids don’t believe in gods or masters, we believe in freedom like the leek that bursts out into the surface and grows under the only light that will make it grow: sunlight.

We the indruvids do not want to live in the dark: we want a boundless land where our free spirits can exude endorphins like flames. 

And this need we have to walk on with the word freedom as our sole guidance reminds us that we ought not to trust those who promised us light and gave us nothing but the dim footlights of yesteryear: those who want us to curl up in our houses with just about enough light to read their pamphlets.

Neither of them has realized that they had better stop fooling themselves.  We indruvids  bow to no master, we are not graspable.  Let us free ourselves from the chains that those who  uphold power present to us as lush green garlands!

WE INDRUVIDS THEREFORE KNOW THAT:

All attempts to construct have failed.

All discourses have failed.

All calls to sanity have failed

All forms of reason have failed.

All teaching methods have failed.

And that in the midst of such accumulation of failures, all attempts to learn have proven pointless.


AND SO WE PROPOSE:

Deconstruction, instead of construction.

Reversism, instead of discourse.

Folly, instead of sanity.

Emotion, instead of reason.

Networks, instead of hierarchies.

Sharing, instead of teaching.

Unlearning, instead of learning.


Comrades, let this crisis be the beginning of a new paradigm, where we shall be happier and freer.

LONG LIVE THIS CRISIS!

LONG LIVE THE INDRUVIDS' PHILOSOPHY!

Consell de traducció

Estimats indrúvids amics de la traducció,

El pas del manifest indrúvid d'una llengua a una altra no presenta gaire problemes més enllà dels habituals en la traducció de qualsevol text. Només hi ha un petit detall a tenir en compte.

Fixeu-vos que quan en gallec diu...

"os indrúvidos cremos na liberdade coa forza dun grelo que rebenta e rompe a terra para medrar no aire e baixo a única luz do sol que o alumea."

En català, el grelo es converteix en un calçot:

"els indrúvids creiem en la llibertat amb la força d’un calçot que puja i trenca la terra per créixer a l’aire i sota l’única llum del sol que l’il•lumina."

I, en castellà, en una berza:

"los indrúvidos creemos en la libertad con la fuerza de una berza que revienta y rompe la tierra para crecer en el aire y bajo la única luz del sol que le alumbra."

El motiu del canvi no és sinó el d'acostar a cada cultura la simbologia d'un vegetal que hagi de trencar la terra per créixer i elevar-se —tot i que sembli contradictori amb una filosofia que més aviat vol enredar-se horitzontalment...

És a dir, que si en català és un calçot, en castellà una berza i en gallec un grelo, cada traductor haurà de trobar el vegetal que en la cultura de la llengua de traducció s'adigui més al que poden simbolitzar els grelos en la cultura gallega, les berzas en la castellana o els calçots en la cultura catalana.

No oblidem que el que és local esdevé per si sol universal, tot i que cadascú pugui tenir el seu vegetal totèmic, com li passava a un dels més grans indrúvids del segle XX:

Manifiesto indrúvido (castellano)

Sentáos, camaradas, en torno a la hoguera, a la lumbre que acoge a todos los seres que desean hacer del mundo una fiesta. No es fácil el sendero que habrá de llevarnos hasta allí.

Quisieron apropiarse el mundo y el mundo no es de ellos, el mundo no es de nadie porque los indrúvidos no creemos en amos ni en dioses, los indrúvidos creemos en la libertad con la fuerza de una berza que revienta y rompe la tierra para crecer en el aire y bajo la única luz del sol que le alumbra.

Los indrúvidos no queremos vivir en la oscuridad: queremos fincas sin lindes en las que esparzan sus llamaradas de endorfinas nuestros espíritus sin límites.

Y este anhelo de caminar con la palabra libertad como única guía es el que nos dice que tampoco debemos confiar en aquellos que nos prometieron luz y sólo trajeron candilejas de otrora: esos que sólo quieren que sigamos viviendo acurrucados en casita con la claridad justa para leer sus panfletos.

Ni los unos ni los otros se dieron cuenta aún de que no tienen nada que hacer. Que se dejen de historias. Los indrúvidos no tenemos líderes y somos inaprensibles. ¡Liberémonos de las cadenas que los depositarios del poder disfrazan de guirnaldas de hierbas frescas!

LOS INDRÚVIDOS, PUES, SABEMOS:

Que todos los intentos de construcción, fracasaron.

Que todos los discursos, fracasaron.

Que todas las llamadas a la cordura, fracasaron.

Que todas las formas de razón, fracasaron.

Que todas las jerarquías, fracasaron.

Que todos los métodos de enseñanza, fracasaron.

Y que aprender, con tanto fracaso acumulado, demostró ser una tarea inútil.


Y, POR LO TANTO, PROPONEMOS:

En lugar de construcción, deconstrucción.

En lugar de discursos, reversismo.

En lugar de cordura, locura.

En lugar de razón, emoción.

En lugar de jerarquías, redes.

En lugar de enseñar, compartir.

En lugar de aprender, desaprender.


Que la crisis, compañeros, sirva para que nazca un nuevo paradigma que nos ayude a ser más felices y más libres.

¡VIVA LA CRISIS!

¡VIVA LA FILOSOFÍA INDRÚVIDA!

Manifesto indrúvido (galego)

Sentade, camaradas, ao redor da cacharela indrúvida, da lumeirada que acolle a todos os seres que desexen facer do mundo unha festa. Unha festa á que non se chega por doadas corredoiras.

Quixeron apropiarse o mundo e o mundo non é deles, o mundo non é de ninguén porque os indrúvidos non cremos en amos nin en deuses, os indrúvidos cremos na liberdade coa forza dun grelo que rebenta e rompe a terra para medrar no aire e baixo a única luz do sol que o alumea.

Os indrúvidos non queremos vivir na escuridade: queremos leiras sen cancelas nas que esparexan as súas labaradas de endorfinas os nosos espíritos sen límites.

E esta frela de camiñarmos co único guieiro da verba liberdade é a que nos di que tampouco debemos confiar nos que prometeron luz e só trouxeron candís de outrora: estes só queren que sigamos vivindo acurrunchados na casiña coa claridade xusta para ler os seus panfletos.

Nin os uns nin os outros se decataron aínda de que non teñen nada que facer. Que se deixen de sécolas. Os indrúvidos non temos líderes e somos inapreixábeis. Zafémonos das cadeas que os depositarios do poder disfrazan de grilandas de herbas frescas!

OS INDRÚVIDOS, POIS, SABEMOS:

Que todos os intentos de construción, fracasaron.

Que todos os discursos, fracasaron.

Que todas as chamadas á cordura, fracasaron.

Que todas as sortes de razón, fracasaron.

Que todas as xerarquías, fracasaron.

Que todos os métodos de ensino, fracasaron.

E que aprender, con tanto fracaso acumulado, demostrou ser unha tarefa inútil.


E, POLO TANTO, PROPOMOS:

En troques de construción, deconstrución.

En troques de discursos, reversismo.

En troques de cordura, loucura.

En troques de razón, emoción.

En troques de xerarquías, redes.

En troques de ensinar, compartir.

En troques de aprender, desaprender.


Que a crise, compañeiros, sirva para que naza un novo paradigma que nos axude a ser máis felices e máis ceibes.

VIVA A CRISE!

VIVA A FILOSOFÍA INDRÚVIDA!

Manifest indrúvid (català)

Seieu, camarades, al voltant de la foganya indrúvida, del foc que acull tots els éssers que vulguin fer del món una festa. No són fàcils els viaranys per arribar-hi.

Han volgut apropiar-se del món i el món no és d’ells, el món no és de ningú perquè els indrúvids no creiem en amos ni en deus, els indrúvids creiem en la llibertat amb la força d’un calçot que puja i trenca la terra per créixer a l’aire i sota l’única llum del sol que l’il•lumina.

Els indrúvids no volem viure en la foscor: volem camps sense tanques perquè hi escampin flamarades d’endorfines els nostres esperits sense límits.

I és aquesta fal•lera de caminar amb l’única guia de la paraula llibertat la que ens diu que tampoc no hem de confiar en els que van prometre llum i només van dur llànties d’un temps: aquests només volen que seguim vivim arraconadets a casa amb la claror justa per llegir els seus pamflets.

Ni els uns ni els altres no s’han adonat encara que no hi tenen res a fer. Que es deixin de romanços. Els indrúvids no tenim líders i no se’ns pot empresonar. Escapolim-nos de les cadenes que els dipositaris del poder disfressen de garlandes d’herbes fresques!

ELS INDRÚVIDS, DONCS, SABEM:

Que tots els intents de construcció, han fracassat.

Que tots els discursos, han fracassat.

Que totes les crides al seny, han fracassat.

Que totes les sorts de raó, han fracassat.

Que totes les jerarquies, han fracassat.

Que tots els mètodes d’ensenyament, han fracassat.

I que aprendre, amb tant de fracàs acumulat, ha demostrat ser una tasca inútil.


I, PER TANT, PROPOSEM:

En lloc de construcció, deconstrucció.

En lloc de discursos, reversisme.

En lloc de seny, bogeria.

En lloc de raó, emoció.

En lloc de jerarquies, xarxes.

En lloc d’ensenyar, compartir.

En lloc d’aprendre, desaprendre.

Que la crisi, companys, serveixi perquè neixi un nou paradigma que ens ajudi a ser més feliços i més lliures.

VISCA LA CRISI!

VISCA LA FILOSOFIA INDRÚVIDA!

El manifest indrúvid

El manifest indrúvid vol fer conèixer l'emoció i els sentiments que guien el comportament dels indrúvids, i serveix perquè tothom qui vulgui pugui seguir l'estela (i obrir-la en altres direccions) que han deixat els indrúvids que han anat passant. El manifest no està signat perquè l'indruvidisme és horitzontal i no és personalista.

Aquest blog neix per difondre el manifest indrúvid en totes les llengües a les quals es tradueixi (vives, mortes, per néixer, naturals o artificials...). L'equip d'aquest blog convida tothom qui vulgui difondre la causa indrúvida a traduir el manifest a les llengües que conegui. La traducció, però, no anirà signada, perquè s'entén que qui la faci ho farà per amor indrúvid.

Ens el podeu fer arribar a l'adreça indruvido@blogspot.

Salut i indruvidisme.